XXV Concurs de Castells. A plaça
Si voleu recordar com ens van anar les coses en les nostres anteriors participacions al Concurs us remeto a la primera part de la prèvia. Centrem-nos ara en el proper dissabte, el nostre dia. Com ens plantegem el Concurs? Estem preparats per anar-hi? Sabeu quin és el funcionament de la jornada? En aquesta segona part de la prèvia ens deixem d’històries i ens enfaixem per sortir a plaça.
Des de l’inici de la temporada el plantejament per al Concurs ha estat clar: acabar la feina que fa dos anys vam deixar a mitges i descarregar la tripleta de vuit. Malgrat que l’inici de temporada ha estat més complicat del que esperàvem i que hem anat assolint els objectius amb un parell de mesos d’endarreriment respecte el que s’havia plantejat des d’un bon inici, arribem al Concurs amb tots els castells molt ben preparats. És evident que tant amb el 3de8 com amb el 4de8 podrem sortir a plaça tensos, com ha de ser, però amb la seguretat i la confiança d’haver-los descarregat en diverses ocasions durant aquesta mateixa temporada. Tant és així que fins i tot hi arribarem amb condicions de plantejar-nos algun canvi a terços i quarts del 4de8, els pisos que encara no hem tocat aquesta temporada. Pel que fa al 3de8 la intenció era poder fer-lo ja amb el canvi necessari del Jan com a segona de la plena, ja que passat el Concurs marxarà fora per un temps. Aquest canvi segurament no el tinguem del tot afinat de cara al Concurs, tot i que el castell el tenim molt ferm.
L’estructura que ens ha dut més mal de caps o, si més no, més incògnites de com de preparats estem, és el 2de8f. La bona assistència fins fa pocs dies als assaigs no era suficientment nombrosa com per poder acabar de donar la pressió necessària a la soca de la torre, i quan enfilàvem el castell amunt no érem capaços d’acabar-li de donar la fermesa necessària. En els últims assaigs això ha canviat radicalment i el tronc ja s’hi torna a trobar còmode com en les millors versions de torres que hem fet. Val a dir que, en l’assaig històric d’aquesta estructura, mai hi hem col·locat els dosos a l’assaig; a les proves grans sempre hem prioritzat el treball necessari per acabar de donar la fermesa necessària a la soca i al folre. Sabem que, amb un folre que treballi sobrat pel que fa a la comoditat, tenim la torre garantida. A menys d’una setmana per treure-la a plaça les sensacions són fantàstiques i en les properes proves podrem centrar-nos molt més en els detalls que a solucionar grans problemes.
Més enllà d’aquests castells hem avançat molt en d’altres estructures com el pde6 i el 5de8, però a les quals encara els queda un munt de feina per fer a tots els nivells. La sorpresa ens la vam endur diumenge amb aquest 7d7 net fins a acotxadors, i el lligat fins a quints, un molt bon motiu per continuar treballant fort amb els ulls posats als propers compromisos.
Centrem-nos ara en el funcionament del dissabte, el nostre dia. Intentarem fer-ne una explicació senzilla. Si voleu conèixer tots els detalls en profunditat, podeu llegir-vos els documents “Normes bàsiques” i “Protocol a plaça” que trobareu dins l’apartat de Normativa a la pàgina web del concurs: http://www.concursdecastells.cat/.
El concurs consta de cinc rondes on cada colla pot escollir fer qualsevol dels castells que hi ha a la taula de puntuacions. Hi ha certes restriccions, com el fet de no poder fer dos castells d’igual estructura (per exemple, primer un 3de7 i després un 3de8), però en general tot entra dins d’una lògica d’actuació. Dins de cada ronda – i parlem exclusivament del dissabte–, els castells inferiors al 3de8 es fan de manera conjunta, és a dir, simultàniament amb les altres colles. El 3de8 i castells superiors es fan en solitari, i tota l’atenció de la plaça se centra en la colla en qüestió. Castells inferiors al 3de8 vol dir amb menor puntuació, i això son el pde6, el 4de8 i qualsevol castell de set pisos.
Les divuit colles del dissabte estem repartides en dos grups. En començar el concurs –i això sempre és amb rigorosa puntualitat–, les colles del primer grup anuncien si actuaran en ronda conjunta o en solitari. Seguidament les colles que actuen simultàniament anuncien el seu castell al jurat i comença la ronda conjunta amb una durada aproximada d’un màxim de 10 minuts. (Aquest creix una mica en les rondes en solitari en funció de l’envergadura del castell.) Quan acaba la ronda conjunta comencen els castells en solitari de les colles del primer grup que així ho hagin sol·licitat. S’anuncia el castell i cal fer-lo dins dels paràmetres de temps fixats. Un cop han actuat totes les colles del primer grup es procedeix exactament igual amb les del segon grup.
Això és així en les dues primeres rondes. A partir d’aquí les últimes tres rondes les colles actuem totes alhora en cas de castell inferior al 3de8.
Dit això, els Castellers de Sant Cugat som la novena colla a actuar; això vol dir l’última colla del primer grup; vaja, tal com fa dos anys. Si obrim el concurs amb el 4de8 vol dir que entrarem a plaça, es cantaran Els Segadors, i acte seguit començaran els castells. Tot això va molt ràpid, ja ho sabem per experiència, així que cal no despistar-nos gens. Si obrim plaça amb un castell superior, tindrem alguns minuts més de marge. Tot dependrà de quantes colles facin això, però, si som els únics, no seran gaire més de cinc o deu minuts, a tot estirar. Així, doncs, estiguem tots atents que l’inici del concurs és ràpid, trepidant, no apte per a despistats.
En cas d’intent desmuntat o de caiguda no hi ha repetició, a la ronda següent ja hi tornarem si així ho estima oportú la tècnica. Passada la tercera ronda, les dues últimes són només de millora, la qual cosa vol dir que només s’hi poden fer castells que t’ajudin a millorar la teva puntuació global del Concurs. Evidentment no s’està obligat a actuar en aquestes rondes, fins i tot es pot no actuar en quarta ronda i fer-ho en cinquena. Si fem tres castells de vuit, després no podem fer un 5de7 perquè ens ve de gust. Al final de les cinc rondes hi ha els pilars de comiat de manera simultània, totes les colles estem obligades a fer-lo. No fer el pilar de comiat comporta retirar-se del Concurs.
Hem fet algunes previsions del que pot durar el Concurs tenint en compte els castells que suposem que duran les altres colles. Tot plegat se’n va més enllà de les quatre hores de Concurs. Per tant, caldrà tenir paciència i aprofitar l’ocasió per fruir de l’espectacle casteller més gran del món!
[su_highlight]Autor: Marc Maymó[/su_highlight]
